20 Píndoles

Records sobre els 40 anys de Ràdio 4.  

20 Píndoles-Records sobre els 40 anys de Ràdio 4

Josep Maria Adell, autor del llibre “Ràdio 4, 40 anys en català 1976-2016” i realitzador radiofònic.

  1. Un record per a la Roser Bassols. Sempre es parla de Joan Albert Argerich com la primera veu de R4. Efectivament, ell la va inaugurar amb la primera salutació oficial el 13 de desembre del 1976, però des d’un mes abans la locutora Roser Bassols presentava música tot dient que una nova emissora. R4. estava emetent en període de proves, i demanant als oients que fessin arribar els seus reports d’audiència per poder conèixer la cobertura i la qualitat amb que arribava a les llars. No era cap cinta gravada. Res enregistrat, era Roser Bassols sempre en directe.

  2. El primer Nadal (1976) amb Víctor Alexander al micròfon i Josep M. Martínez al control de so (dotze dies després d’haver-se inaugurat R4). Havíem de cobrir un espai de tarda sense cap consigna, només amb música per entretenir la sobretaula nadalenca. Se’ns va acudir, sobre la marxa, demanar als oients que truquessin per felicitar el Nadal, convençuts que ningú no ens estava escoltant. La resposta fou colpidora: Un allau de trucades dient que R4 estava presidint el dinar de Nadal compartint taula amb les famílies. Certament un record emocionant.

  3. Una llei provinent del franquisme, obligava totes les emissores públiques i privades a connectar amb el Diario Hablado de Radio Nacional, cada tarda a 2/4 de 3 i a les 10 de la nit. L’única excepció, Ràdio 4, que va fer quasi un any els diaris parlats, els mateixos, però en català, des de Madrid amb Ricard Fernández Déu i Agustí Farré. Fins que una llei de 25 oct 1977 anul·lava l’obligatorietat de connectar amb el Diario Hablado i les emissores que tenien mitjans passaren a fer els seus propis informatius. Les que no, a Catalunya connectaven amb Ràdio 4, que ja passa a fer-los tots des de BCN. Curiosament el 25 d’octubre és el mateix dia que es signen els pactes de la Moncloa

  4. Recordar Radioactivitat, el primer programa del que en aquells anys s’anomenava contracultura, o també cultura alternativa. Es van fer els primers espais d’ecologia, feminisme, salut integral, tècniques de supervivència en societats alternatives, etc... era la temporada 1977-78 – El presentaven Maria Gorgues i Eduard Delgado (el primer represaliat de R4 per ser massa descarat i agosarat) (i Tarrasbulva)

  5. Tinguem un record per a Carles Caballé i els muntadors musicals fent filigranes amb els discos de vinil i les cintes magnetofòniques, editant músiques i quadrant compassos per emfatitzar els efectes dramàtics dels radio-teatres. Treballaven sense més mitjans que les mans, unes cintes magnetofòniques, unes tisores i molta paciència.

  6. No podem oblidar els primers aniversaris de Ràdio 4, el primer, (13 des 1977) amb una gentada, una bogeria d’oients, omplint la Pl. Catalunya de BCN i ballant i celebrant-ho. I després el segon, igual, i el desè, el 1986, amb una altra macro-festa al mateix escenari. Els oients responien incondicionals a cada celebració.

  7. Els records a vegades són més amargs, per exemple, quan el juny del 1983 s’inaugura Catalunya Ràdio i la classe política catalana es bolca en la nova emissora i abandona, deixa de banda Ràdio 4., oblidant tot el que l’emissora havia fet per al país, per la normalització i per la democratització, no solament dels mitjans de comunicació, creant llenguatge i estil, sinó incidint en l’evolució de la mateixa societat civil i política.

  8. Un altre record negatiu es produeix l’any 2005 quan el govern espanyol contracte un comitè de savis perquè dissenyi el futur de la corporació RTVE. Després d’un any de reunions i d’estudis, els experts aposten pel paper que ha de tenir Ràdio 4 en el context de la ràdio pública descentralitzada i de proximitat, La direcció de RTVE però, premia el treball del comitè al mateix temps que el guarda en un calaix, l’arracona, se’l passa pel forro, anunciant el tancament de Ràdio 4 a principis de l’any següent.

  9. Una anècdota del 1991, arran del tancament de totes les Ràdio 4 de l’estat, ordenada pel director general de RTVE Jordi Garcia Candau. La catalana és l’única que no es tanca perquè l’any següent ha de servir als JJOO, però sí que es tanquen tots els centres locals i desapareixen les desconnexions informatives. Entre la gent que va al carrer, un redactor de l’emissora de Tortosa, Arturo Gaya, que es troba al carrer i tot donat la volta a la situació, abandona el periodisme radiofònic i crea el grup Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, que amb el anys serà el millor exponent de la música popular i tradicional de les terres de l’Ebre.

  10. Un bon record per a la Ràdio Olímpica, l’estiu del 1992, un projecte en el que no hi creiem massa però que va complir un paper força important dins de l’organització dels JJOO, oferint un servei als participants, als visitants i al públic en general. Emetent des d’uns dies abans dels jocs en els quatre idiomes oficials, i fins a 8 llengües estrangeres més, que tenien cada una un espai a mitjanit, en el resum de la jornada. Poc comercial però de gran servei públic.

  11. Recordo les peripècies per arribar a segons quins llocs, del tècnics del Servei Exterior amb les UM, carregats d’aparells i cables, abans de la digitalització, quan els equips eren terriblement pesats i difícils de transportar, un record `per a Manolo Casado, Domingo Esparza, Vicente Amado, i els seus hereus, Aleix del Peral, Joaquim Vericat o Raül Hernández.

  12. El 23F del 1981. Una data inesborrable per a tots els ciutadans, i un dia i una nit frenètica per als professionals dels mitjans de comunicació. Aquí es va enregistrar el missatge del President de la Generalitat i la famosa resposta del Rei el “Tranquil, Jordi, tranquil” que es va distribuir després a totes les emissores de l’estat. Probablement ningú no recorda d’on va sortir l’enregistrament.

  13. Un altre record, una mica trist, és el previ a la crisi, o millor dit, a les diverses crisis que s’han anat acumulant amb el temps, quan R4 era present a tots els festivals i esdeveniments culturals, transmissions en directe d’actes i concerts, per exemple des del Liceu, i un llarg etcètera. Abans que la crisi i les retallades obliqüessin a canviar el perfil de l’emissora fent-la més informativa i més lleugera.

  14. Voldria reparar una injustícia a l’entorn de la invisibilitat a que s’ha sotmès des de fa anys a Ràdio 4: L’any 1977 es produeix una sèrie novel·lada sobre la història de Catalunya, pensada sobretot per al públic infantil i juvenil. L’autora dels textos és Maria Aurèlia Capmany, la dramatització radiofònica és dirigida per Ricard Palmerola amb el quadre escènic de l’emissora, i la música original del compositor Jordi Doncos. Després d’emesa, s’edita un disc amb la banda sonora i un llibre amb una selecció dels capítols més destacats. Enlloc consta que és una producció de Ràdio 4, com si hagués aparegut del no res.

  15. Avui, un altre record dels primers anys. El 1983, en un programa presentat per Àngel Casas i mentre estava entrevistant Marina Rossell, truca un oient per ficar-hi cullerada, és el Sr. Casamajor, un personatge que ni tan sols coneixia l’Àngel Casas. Era una broma d’un dels joves guionistes que havia entrat a R4 anys abans, Xavier Sardà, que amagat des d’una altra habitació feia veure que era un vell oient rondinaire. D’aquella broma va sorgir el personatge per quedar-se a la programació de R4, i que es va fer summament popular quan va fer el salt a Radio 1 i després a la SER i a diverses televisions. Ningú mai no ha explicat que tot havia començat a R4.

  16. Recordo l’anunci de tancament de Ràdio 4, l’últim dia de febrer del 2006. Me’n vaig assabentar perquè ho van dir a la COPE i a la SER. El treballadors vam ser els últims en saber-ho. A partir d’aquell dia es van organitzar les mobilitzacions per conscienciar la societat civil catalana, i també la política, del daltabaix que representava per a la cultura del nostre país.

  17. L’any 1992, Ràdio 4 va dur a terme una experiència interessant però amb poca continuïtat: un programa coproduït amb la ràdio pública francesa, Radio France Perpinyà. Dues emissores catalanes, una a cada costat dels Pirineus, explicant –en vint capítols seriats–, la vida de Lluís Llach. L’experiència la va conduir des de Perpinyà Gerard Jacquet, l’equivalent del nostre Jordi Roura, Els 20 programes de “Lluis Llach, Parlavà, una mirada” (aquest era el títol) es van emetre per les dues ràdios, i va ser possible gràcies a la col·laboració dels equips tècnics del serveix exterior de la nostra emissora i de la seva, treballant plegats.

  18. Emocionant el record de les mobilitzacions del 2006 davant l’anunci del tancament de R4 ordenat per la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) –l’antic INI–, i feta pública pel seu president Enrique Martínez Robles i la Directora general de RTVE Carmen Caffarel. Emocionant per les repercussions, la solidaritat de la societat civil catalana i l’empatia dels companys d’altres mitjans de comunicació, públics i privats, que van donar suport incondicional a la defensa de R4.

  19. Un record pel vell estudi 1 de Pg de Gràcia, inaugurat l’any 1952 i que amb el naixement de R4 va passar a formar part de la seva història. R4 se’l va fer seu. Era un teatret amb 100 butaques per fer programes-espectacle cara al públic, un estil perdut els anys 70 però que R4 va recuperar, primer amb programes infantils, però també per promoure concerts i experiències participatives dels oients que hi acudien en massa.

  20. Un record per les necrològiques. Un equip de redactors i tècnics treballaven en l’elaboració de programes especials dedicats als personatges que deixaven aquest món. Com que solien ser programes molt elaborats es començaven a preparar quan hi havia algun indici que el personatge entrava en situació crítica. A vegades passaven anys guardats en un armari perquè el personatge es refeia i la qüestió no passava d’un ensurt. És el cas de Salvador Dalí, amb una necrològica rectificada una i una altra vegada fins que va arribar l’inevitable moment de radiar-la.

(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor, Josep Maria Adell)