Resultats del Concurs:
"Quin programa de ràdio,
que ja no estigui en antena,
trobeu més a faltar?"

L'Altra Ràdio, de Ràdio 4, i Editorial Marcombo donen a conéixer els resultats del joc concurs "Quin programa de ràdio ,que ja no estigui en antena, trobeu més a faltar Les votacions es van rebre entre els mesos de febrer,març i abril de 2001.

El programa més enyorat ha estat:

"El Teatro Invisible", de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya

El finalista ha estat l'espai:

"El lloro,el moro el mico i el senyor de Puerto Rico", de Catalunya Ràdio.

Els semifinalistes han estat:

"Pasta gansa", de Catalunya Ràdio; "Al mil por mil", de Ràdio Joventut; "La revetlla dels maniàtics", de Ràdio 4; "Sintonia Alfa", de Catalunya Ràdio i "Arús con leche" de Cadena Catalana (i després Ràdio Barcelona).


Els guanyadors dels lots de llibres -formats per un exemplar de Radios y altoparlantes,de Joan Julià, i La radio antigua,del Dr.D'Ocampo- han estat: Víctor Barahona (Sabadell), Jaume Buscà (Sabadell), Josep Maria Casacuberta (Vic); Joan Casafont (Barcelona); Carme Gaseni (L'Ametlla de Mar); Diego López (Esplugues de Llobregat); Manel Martinez Joan(Barcelona); Ramon Musons (Barcelona); Jordi Pamies (Picamoixons); Sergi Ruizaguirre (Barcelona); Joan Josep Zaera (Valls).
Editorial Marcombo els hi enviarà els llibres a casa seva."

PROGRAMA MES ENYORAT
"Teatro Invisible"
R.N.E.Amb els vots d'Otilia Bosch, Montserrat Roselló, Manel Martínez Joan de Barcelona, Josep Maria Oliveres Vilà de Riudaura. I els comentaris de Victor Barahona de Sabadell: "Era molt interesant: bones veus i imaginatiu". Joaquim Dalmau Mata de Cassà de la Selva: "Bons records d'aproximació al teatre clàssic, i de vegades al modern". Montserrat Viver Pratdesaba de Vic: "Ja fa molts anys que quasi no hi ha cap emissió de radioteatre. Era una especialitat molt interessant, sobretot ara que sabem com es feien els efectes especials, gràcies a l'exposició sobre ràdio del Centre de Cultura Contemprànea de Barcelona. Els nostàlgics voldríem tornar a sentir les emocions que aquestes emisions ens despertaven". Joan Josep Zaera de Valls: "Quan era jove, en un poble petit i sense possibilitats d'anar al teatre, les estones passades escoltant el Teatro Invisible eren un dels plaers que hom podia gaudir". I Antoni Massana de Vilafranca del Penedès:" Programa de teatre radiofònic d'una granqualitat. A mi m'agradava molt (sóc d'una època pretelevisiva). Crec que estimulava la imaginació i enriquia la dicció, per l'atenció que l'escoltant feia a la paraula (molt més que amb el teatre televisiu). En aquest sentit, també crec que feia un gran servei als escoltants invidents".

FINALISTA
"El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico"

Catalunya Ràdio. Amb les votacions de Rafael Carreras i Ramon Nicolau de Barcelona, Eduard Boada de Tarragona, Joaquim Mach i Aicart de Vilafranca del Penedès i Carles Girvent de Sabadell. I els comentaris de Josep Mir Roig de Barcelona: "M´agradava sobretot per las intervencions d'en Ferran Torrent, Quim Monzo, en Barnils etc. Per les temàtiques que tocaven.Em feien passar molt bones estones". Albert Puig Cambras de Bogota Colombia: "En Jordi Vendrell es un periodista poc aprofitat a Catalunya Ràdio. M´agradava el programa i tots els seus col.laboradors".

SEMIFINALISTES
"Pasta Gansa"
Catalunya Ràdio. Jaume Buscà de Sabadell: "El "Pasta Gansa" que feia el Mikimoto m'agradava moltíssim. Era entretingut, interessant i divertit. Vagi doncs aquest homenatge per un periodista que ha marcat escola i ha deixat la seva empremta en el món radiofònic i televisiu de Catalunya". Pere Martorell de Barcelona: "Trobo a faltar el programa però sobretot la veu socarrona del Mikimoto". Josep Ponsà de Sant Quirze del Vallès: "Era un plaer poder escoltar el Mikimoto cada dia una estona per riure i oblidar-se dels maldecaps quotidians". Sergi Ruizaguirre de Barcelona: "Concurs amb molt d'humor i ironia". Josep-Enric Teixidó Pujol de Lleida:"Pasta Gansa era un dels programes més imaginatius que recordo. Els guions, insuperables. La conducció, magistral, a càrrec de Mikimoto. I em sembla que tothom que hi va participar (jo mateix) en guarda un bon record".

"La revetlla dels maiàtics"
Ràdio 4. Pere Carol de Capellades. Ramon Musons de Barcelona:"Era un programa molt distret". Jaume Padulles de Barcelona: "Jo era el soci 1002. Hi havia participat en diverses emissions com a col.leccionista de receptors de ràdio".

"Al mil por mil" Ràdio Joventut. Josep Maria Casacuberta de Vic: "Presentat per Josep María Pallardó. Un dels millors programes musicals de finals dels 70 i principis dels 80. Va tornar la temporada passada a Radio Club 25 de Terrassa com "Al dos mil per mil", però no sé per què va marxar de les ones. La música que posava era la millor del planeta i servia per relaxar-nos estudiant a la nit en els nostres estudis universitaris". Jordi Compte d'El Masnou: "Retratava una època i una generació amb una frescura i una llibertat com jo no he escoltat mai més". Juan Mas de Barcelona: "Va ser una de les bases de la meva educació pop i rock a mitjans i finals dels setenta en la meva adolescència. Pallardó presentava els programes amb un gust exquisit i un estil subjugant".

"Sintonia Alfa"
Catalunya Ràdio. Antoni Garcia Gómez de Barcelona. Josep Belmonte de Castellbell i el Vilar: "Era un programa esotèric del desaparegut Andreas Faber Kaiser". Santiago Hijos Mateu de Barcelona: "Presentat per Andreas Faber Kaiser. Principalment per la qualitat profesional del presentador".

"Arús Con Leche" Cadena Catalana i Ràdio Barcelona Montserrat Rivera Arnal de Barcelona. Juan Nadales Palma de L'Hospitalet de Llobregat: "Em recorda els esmorzars de quan anava a classe escoltant aquest programa a Cadena Catalana". Cristina Pena de Barcelona: " M'agradava llevar-me pel matí amb aquest programa. Aquest tipus d'humor em feia començar el matí millor".
Altres programes votats:
RADIO NACIONAL D'ESPANYA

Consultorio de Dña. Elena Francis
Joan Casafont de Barcelona: "M´ho passava molt bé imaginant-me les històries que explicaven i les respotes tant limitades".
De España para los Españoles
Conchita Coll de Figueres.
Fantasia
Margarita Estrada de Sabadell.
Para Vosotros Jóvenes
Jordi Pamies de Picamoixons: "Ara portaria per nom "per a vosaltres dinosauris". Tenia un nivell musical fora de sèrie".
RNE RÀDIO 4

Jovenivol
Joan Galbany de Móra d'Ebre: "En aque ll temps, qualsevol cosa en català era una novetat. Aquell programa, amb en Joan Lluch, en Xavier Bru de Sala i la Cèlia Motis era divertit, variat i amb uns personatges que se't feien entranyables. Recordo que esperava cada dia l'hora de sintonitzar-los (potser a les 7?)". Jordi Rigol Piguillem: "Va ser el primer programa de ràdio al que em vaig enganxar i trobo que ara faria falta algun programa infantil com els d'aquella època".
Molt Lluny de Manhattan
Ignasi Ripoll de Sant Carles de la Ràpita: "A la costa Est dels USA ha nevat fort. Més d'un metre a Manhattan. Als de la setmana catalana se'ls hi ha congelat l'ensenya, ara quatre barres de gelat de maduixa. Però que dic? cal aprofitar la gran escomesa de material caigut. Creieu que Woody Allen ajudarà al conseller de cultura, en Porcel i les tres bessones a esculpir un Sant Jordi monumental de neu vora la Estàtua de la Llibertat?. Èxit cultural assegurat, si deixen que Zush faci el drac. Aquí, MOLT LLUNY DE MANHATTAN, no neva tant i no hi ha material per a obres culturals tan faraòniques. Per a promoure els esdeveniments culturals més autèntics n'hi havia prou amb que la Pilar Sampietro omplís les tardes de Ràdio 4 amb el seu bon rotlle, modernitat i professionalitat,demostrant com es lluita i s'innova la cultura d'un país, enlloc de tanta futbolitis alienant, carnassa morbosa i marujisme bleda. Aquí no neva però comença a ploure. Plourà molt fins tornem a escoltar un programa com aquell?".
Hollywood Boulevard
Domingo Olmos de L'Hospitalet de Llobregat: "Dissabtes a la nit amb Victor Aleixander".
Hèroes de Papel
Sílvia Tubert de Barcelona: "Dissabtes al migdia".
L'Autobús
Pilar Barraquer de Barcelona.
El Gran Sabbat
Sergi Casademunt d'Alpens.
Mainada
Pep Pla de Barcelona: "Tinc uns grans records d'infantesa dels meus dissabtes al matí davant la ràdio".
Ràdio en Punt
Conxita Quílez López de Tiana:"Un programa de debat, reflexió i difusió de l'esperit català (sociocultural i polític). "Ràdio en Punt" aprofondia diàriamente i en directe en els temes de màxima actualitat. A més era molt valent i deixava participar tothom".
Paraula i Pensament
Lluís Roca Callén de Sabadell.
El Gran Matí
Teresa Rodés de Sabadell: "Amb en Xavier Foz".
RNE RADIO 3

De Tres a Cuatro
Isabel Coscolla de Barcelona:"M'agradava sentir els dissabtes i diumenges a la tarda el Paco Pérez Brian, sobre tot a l'època de Nirvana. També feien retransmissions dels festivals de Redding, Glastonbury.. trobo que era un programa musical que feia disfrutar la gent".
RADIO PENINSULAR
Dia de Domingo
J. Emili Fonollosa de Vinaròs: "Era la millor manera de passar un matí de diumenge. El feia Juan Antonio Fernández Abajo i després Fernando Rodríguez Madero".
Gran Mercado
Manel Gonzalez Ferrer de Barcelona: "Era un magazine molt interesant i de gran participació dels oïdors".
RADIO JOVENTUT

El Sacapuntas
Xavier Artal, Barcelona: "Un recull informatiu setmanal en clau àcida, humorística i divertida". Fernando Fernández de Villegas de Barcelona: "M'enrecordo d'aquest programa per les bones estones d'humor que ens feia passar".
Quisicosas
Sion Miralles de Barcelona: "Un divertit programa de'n Josep Mª Bachs, sobre tot amb la veu de Rodolfo, a la crítica dels discs".
Radiopaparrita
Pilar Muñoz i Garcia de Barcelona: "En plena adolescència jo el seguia cada nit per conèixer les ultimes novetats sobre els Pecos. El presentava un tal Mateo Fortuny".
RADIO BARCELONA, CADENA SER

El Terrat (Una Tonteria com una Casa)
Enric Rodríguez i Roig de Barcelona: "No duia barba retallada ni havia sortit a la tele. L'Andreu Buenafuene en el millor moment d'inspiració, amb la Padrina, el iaio Perico (Oriol Grau) Les Trinis, el pixador.... En Fernández, En Noya i el Clapés. Baja; una tonteria (com una casa) molt intel·ligent". José Antonio Beas Navarro de Reus: "Era un programa d'Andreu Buenafuente que parlava d'anècdotes d'una família de Reus. Estava molt bé, feia riure molt".
Al Cine con Mr. Belvedere y Maruja Torres
Joan Josep Isern de Barcelona. Enric Vendrell de Barcelona: "En aquell temps no tenia ràdio-cassete, sinó la ràdio per un cantó i el casset per un altre. Com que el dissabte a la tarda en aquella hora trevallava, deixava gravant al cassette directament de l´altaveu. Em xiflava!".
Hollywood Make-Up
Antoni Kirchner de Barcelona: Dramatitzava biografies d'actrius i actors del cinema universal amb les veus del quadre d'actors de l'emissora. El guió i la direcció eren de Jaume Picas. Com diu el títol volia presentar una cara d'Hollywood sense maquillatge. Biografies de grans actors i actrius, noms emblemàtics de la producció, etc. El programa tenia una avantatja indiscutible: moltes de les veus dels actors de Ràdio Barcelona eren les veus de doblatge de les estrelles d'Hollywood i, com que estàvem tant habituats al doblatge, semblava que eren "ells" mateixos qui parlaven en cada programa. Recordo especialment el capítol que dramatitzava la mort de Gary Cooper. El capítol es va gravar poc temps desprès de la mort real de l'actor i en Joaquin Diaz -doblador habitual d'en Cooper- es va emocionar durant l'enregistrament. No recordo exactament l'any de producció de la sèrie, però en Gary Cooper va morir el maig de 1961. En els anys 80 vaig estar treballant a la ràdio. Però volia votar per un programa que he recordat sempre amb la nostàlgia de quan el cine es veia en pantalla gran i la imaginació entrava a casa per l'aparell de ràdio".
Radio-Scope
Joan Font i Pere Texidó i Vázquez de Barcelona: "Un dels primers programes en català o millor dit, bilingües, on hi havia molta gresca amb el Salvador Escamilla".
La Saga de los Porretas
Jordi Barreda de Reus: "Recordo quan l'escoltavem el cap de setmana a casa dels meus avis, amb la meva àvia".
Europa Musical
Montserrat Berges de Brussel.les: "Presentat per Luis Arribas Castro. Us parlo de fa molts anys, però és el programa que em va fer conèixer molta musica".
Doble o Nada
Casiano López de Mollet del Vallès. Diego López d'Esplugues de Llobregat: "Era un concurs matinal que solia escoltar a principis dels 1980s. Me n'enrecordo de la mecànica del joc: es començava amb 1000 pessetes, i cada pregunta podia doblar o anular la qüantitat segons s'encertés o no. 1.000, 2.000, 4.000, 8.000, 16.000, 32.000, 64.000 i fins i tot 128.000 pessetes es podia emportar l'afortunat".
Hablar por Hablar
Carme Gaseni Blanch de L'Ametlla de Mar: "El de l'època de Gemma Nierga".
La Huella del Hombre
Josep Ll. Montserrat de Barcelona: "Era un programa de viatges que es feia cap l'any 72-73 el diumenges per la tarda".
Ustedes son Formidables
Juan Ramos de L'Hospitalet de Llobregat.
Tambor
Antoni Mañé i Rovira de Barcelona: "Ara no hi ha programes de contes per a nens, o si?".
CADENA 40 PRINCIPALES

Station Point Nine
Albert Murillo Coletes de Sant Cugat del Vallès: "Era molt jovenet..però mai he gaudit tant, ni he rigut tant amb un programa musical tan innovador. El presentava el Fernandisco..amb personatges tan genials com el Marimon Serga".
Emilio Aragón en Los 40 Principales
Eduardo Pascual de Finestrat (La Marina Baixa): "Era un programa d'humor dirigit i conduït per Emilio Aragón. S'emetia els dissabtes, cap el migdia".
CATALUNYA RÀDIO

Catalunya DX-ista
Manel Barcos de Lleida: "Dissabtes de 00.00 a 01.00 hores. Presentat per Miquel Calzada "Mikimoto".
L'Orquestra
Josep Maria Huguet de Sant Martí de Maldà: "Era una tertúlia molt divertida i instructiva on es comentaven alguns punts de vista de les notícies que no es trobaven en cap altre mitjà de comunicació".
Germans de Lluna
Marcos Muñoz de Barcelona: "Primer va ser "Més enllà de Mitjanit", però jo no vaig arribar aquest primer viatge nocturn estiuenc amb el comandant Àlex Gorina, a Caalunya Radio. Si que vaig arribar, però, als "Germans de Lluna". Els vaig sentir tots, excepte una setmana, de la primera temporada, i uns pocs aquí i allà de la segona i última. Però hi vaig fer amics, allà: auditius, aquelles veus que apareixien, conversaven i prenien un cóctel inexistent (o no) a Hawai, la Xina o el Congo; els técnics, els gats, les llunes, les finestres (oh, les meravelloses finestres)... i l'Àlex Gorina també, és clar. El trobo a faltar perquè tenia molta màgia, moltíssima màgia, com ha de tenir la ràdio a la nit (i potser sempre), perquè era un programa NOSTRE, amb el nostre ben en majúscules. Una conversa d'amics, una conversa on es podia parlar de tot, absolutament de tot, i sentir dames de la cançó com la Billie Holiday o la Maria Friedman. I les suites. I els amics. Us enyoro, germans de lluna (és per vosaltres, germans, que el programa de ràdio que vam fer amb uns amics, quan la lluna ja no brillava, es va dir "Fills d'Homer". Però això, com deia el mestre Ende, és una altra història que serà explicada en una altra ocasió...)".
Festius Intersemanals
Josep Nogués d' Alginet (País Valencià): "Aquest programa, que conduïa Quim Monzó tots els festius intersetmanals, era senzillament fabulós".
Mikimoto Club
Rubén Serés de Lleida: "Programa de música disco, per gent jove, que presentava en Miquel Calzada els dissabtes a la una de la matinada".
El Minim Esforç
Joan Marc Solsona de Barcelona: "Era una versió de tarda de "El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico" amb hilarants seccions a tres bandes de Quim Monzó, Ramon Barnils i Jordi Vendrell, amb les inestimables col.laboracions de Ferran Torrent, des de ... les colònies!".
La Casa per la Teulada
Fina Puig de Barcelona: "Amb la Sílvia Tarragona, els matins dels diumenge".
RADIO RELOJ

¿A Quien Felicitamos Hoy?
Ferran Cama de Barcelona: "Presentat per Ernestina Guillem, entre altres. Em recorda els migdies de la meva infantesa".
Consultorio de Belleza Montserrat Fortuny
Josep Rivera de Barcelona: "Em porta molt bons records. Va acabar quan jo tenia 6 o 7 anys i no l'entenia gaire, però només escoltar-ne la sintonia, em ve molt bon rotllo, no se per què".
COM RÀDIO

Com Diu?
Meritxell Estany de Solsona: "Un programa desenfadat que no castigava a l'oïdor amb tertúlies".
ANTENA 3 RADIO

Viva la Gente del Cole
Juan Ignacio Salillas de Barcelona: "Era molt divertit sentir com nois i noies de dos col.legis intentaven guanyar el concurs de preguntes escolars".
RÀDIO L'HOSPITALET

La Espuma de los Dias
David Roca Carreño de Barcelona: "Era un bon prgrama alternatiu per a les matinades dels caps de semana, fet pel ara director de cinema Jaume Balagueró. Temporada 93/95".
RÀDIO FORUM (Tarragona)
La Ràdio sense Fronteres
Francisco Castro de Tarragona: "Programa dedicat a la ràdio amb entrevistes a persones conegudes de la radioafició local".
RÀDIO CORNELLÁ

Plataforma Dance
Javier Pavon de L'Hospitalet de Llobregat: "M'enrecordo de les festes que feiem els companys de l'institut en aquella època".
RÀDIO GRACIA

Pop Goes the Beatles
Antonio Vizcarra Aliaga i Carme Guasch de Barcelona: "Programa molt interessant on es podia escoltar música inèdita dels Beatles".
RÀDIO PICA

Beatlemania
Francisco José Bueno de Barcelona: "Vaig descobrir els Beatles en aquest programa especialitzat en rareses del grup. Vaig seguir el programa sense perdrem ni un fins que, malauradament, van clausurar Ràdio Pica. Ràdio Pica va tornar, però aquest genial programa de Ramón Bono no. Anys després vaig contactar amb Ràdio Pica i vaig realitzar un altre programa dedicat als Beatles. Vaig esdevenir col.leccionista i he estat fent programes sobre els Beatles durant 10 anys a Ràdio Pica, Ràdio L'Hospitalet i Ràdio Gràcia. Un dia em vaig trobar amb Ramón Bono i em va dir que m'escoltava".
RADIO OBRERA

Torn de Nit
Josep Azemà de Barcelona: "Va ser el primer programa bandera de la llibertat d'expressió. Tothom que hi trucava tenia un temps il·limitat per opinar sobre el que volgués. Eren els primers anys de la dècada dels vuitanta".
BBC WORLD SERVICE
Rock Salad
Jordi Giralt de Ciutat de Mexic: "Cap a finals dels anys 80 era assidu d'aquest programa, donat que a Catalunya n'hi havia molt pocs dedicats al rock de veritat. Actualment, el panorama segueix dominat per les radioformules. El millor d'aquest programa eren les cartes del oïents (no hi havia e-mail) que arribaven d'arreu del món fent peticions de temes musicals".