La recent cimera del Consell d’Europa a Barcelona, ha fet que vinguessin a la nostra ciutat una sèrie de dirigents de països que aspiren a ser comunitaris i que també van tenir un passat turbulent que va afavorir l’existència d’emissores clandestines.
Així, encetem una sèrie de 3 reportatges dedicats a Xipre, a Txèquia i Eslovènia, que el 2004 entraran a la Unió.
Avui parlarem de Xipre, que és una manera de parlar de Grècia i de Turquia. Aquests dos països a l’extrem oriental del Mediterrani feien joc, fins als anys 70, amb els de la banda occidental, Portugal i Espanya, ja que tots 4 eren dictadures. A més, Turquia i Grècia es troben sempre molt barallats, des de l’acabament de la I Guerra Mundial, per contenciosos territorials, de població i, sobretot, des de la II Guerra Mundial, pel tema de l’illa de Xipre, que fins 1960 era una colònia britànica, amb una majoria grega i una minoria turca.
A Grècia, liquidada el 1949 la guerra civil, amb la derrota dels partisans comunistes, els anys 50 són els de la lluita per Xipre, que era una colònia britànica. Per això es fa la guerra bruta a base de terrorisme. I l’abril del 55, l’organització terrorista grecoxipriota EOKA dirigida pel general Grivas, porta una guerra sense quarter exigint l’annexió de Xipre a Grècia, o Enosis, que era una versió grega de l’Anchluss. Els objectius de l’EOKA són els britànics, els turcoxipriotes i el Partit Comunista de Xipre, AKEL, que, per la seva banda, reclama la independència de l’illa en un Estat multiètnic i no alineat. Turquia, en canvi, proposa partir l’illa de Xipre en dues parts, una per la majoria grecoxipriota i una altra per a la minoria turcoxipriota.
Però aleshores la Unió Soviètica considera que ha de prendre posició. I quan el 1958 els dos nous membres de l’OTAN, Grècia i Turquia, estan a punt d’anar a la guerra pel tema de Xipre, l’URSS patrocina dues emissores clandestines comunistes, que, de pas, també indirectament ajuden l’important partit comunista grecoxipriota, l’AKEL. Això és necessari perquè els comunistes xipriotes, tot i que són temporalment il.legals, del 1955 al 1959, no han estat massacrats com a la mare pàtria grega. De fet no són il.legals per ser comunistes sinó per ser una organització grega. Pensem que en aquella època, el cap de l’Església xipriota, i líder dels nacionalistes moderats, l’arquebisbe Makarios, és deportat el 1956 a les Seychelles. I, per tant, cara a una eventual descolonització sembla lògic que l’URSS ajudi els comunistes.
I així, el 20 de març de 1958, o sigui fa exactament 44 anys, es posen en marxa, des de Romania, dues noves emissores clandestines agermanades a Radio España Independiente-Estación Pirenaica. Una és “Bizim Radio”, que en turc vol dir “La nostra ràdio” i és la portaveu del Partit dels Comunistes turcs i l’altra és la “Veu de la veritat”, portaveu del Partit Comunista Grec (KKE). I que ara viu la tercera etapa, ja que els partisans comunistes van tenir una emissora pròpia durant la II Guerra Mundial i una altra durant la guerra civil. Tots dos partits comunistes aleshores són il.legals, com el portuguès i l’espanyol. Per fer-ho força balcànic, l’emissora clandestina comunista grega es posa en marxa just quan el govern monàrquic de Grècia i el de la Romania comunista estableixen relacions diplomàtiques. És allò de dir obrim l’ambaixada i, de pas, l’emissora clandestina.
A finals del mateix 1958, l’OTAN, i no les Nacions Unides, “arregla”, és un dir, el tema de Xipre amb els tres membres implicats, Grècia, la Gran Bretanya i Turquia, sense comptar amb la gent de l’illa. I tots tres acorden la independència de Xipre el 16 d’agost de 1960, amb l’arquebisbe grec Makarios com a president, i amb un civil turc com a vicepresident, en un equilibri molt precari que garanteixen els tres països de l’OTAN. La Gran Bretanya manté unes bases tan grans territorialment que genera una situació insòlita al món de la ràdio, que acaba reconeixent als anys 80 el territori de les bases britàniques com a radiopaís independent.
Mentrestant, el 1964 les dretes gregues victorioses de la guerra civil perden les eleccions, i un govern centrista entra en funcionament. Això té dues conseqüències. Primer, al Xipre independent l’EOKA torna a impulsar una guerra de terror total fins al punt que Turquia es veu obligada a fer incursions aèries per evitar el genocidi de la minoria turcoxipriota. Entre paus i treves, la situació a Xipre es trampeja fins 1967 quan el govern centrista d’Atenes no agrada a segons qui i hi ha un cop d’Estat militar. Proclamada la dictadura dels coronels a Grècia, les reclamacions gregues sobre Xipre es paralitzen, i també les activitats terroristes de l’EOKA. Sembla que la dictadura té massa feina a dins, i a Xipre sembla una mica absurd voler perdre la llibertat democràtica d’una tacada per unir-se a una dictadura militar. I durant uns 6 anys hi ha una espècie de pau armada a Xipre.
Però les coses a finals del 73 van força malament a Grècia. I els militars com que no saben què fer, a l’estiu tenen l’acudit de proclamar la República, amb el coronel Papandreu de president. Al novembre, els estudiants de la Politècnica d’Atenes es tanquen a la Universitat i posen en marxa una emissora clandestina i la dictadura militar grega, emulant el general Pinochet, envia els carros de combat a la Universitat, per fer-los callar amb 34 estudiants morts, a més de centenars de ferits i detinguts. I davant la indignació nacional, llavors la Junta Militar juga amb l’amor a la pàtria i decideix fer una cosa que després repetirà la dictadura militar argentina a les Malvines: Impulsa una aventura militar a Xipre el 15 juliol del 74 per annexionar-se l’illa. En fallar l’aventura, la dictadura grega –com l’argentina uns anys després- es desmorona com un terròs de sucre en aigua. I el 25 de juliol del 1974 entra en funcions a Grècia un govern provisional civil, presidit pel centrista Konstantin Karamanlis, que se l’ha de cridar a l’exili, d’on també tornen intel.lectuals i artistes d’esquerra com la cinematogràfica Melina Mercuri o el músic Mikis Teodorakis, que també portaven 7 anys fora del país. I els dictadors militars grecs són detinguts, jutjats i condemnats. I Grècia, com Portugal, uns mesos abans, surt del club de països feixistes d’Europa, on ja només hi queda l’Espanya de Franco.
Per cert, a propòsit de Teodorakis, quan era a l’exili li va sortir l’oportunitat de fer un concert des de l’Olympia de París, i perquè el poble grec el sentís, va ser retransmès per cortesia de la Pirenaica. I sembla que això està relacionat amb la divisió dels comunistes grecs en dos partits, l’any 1968, els de l’”interior” més reformistes i els “altres”, més ortodoxos. I això devia portar problemes de titularitat de l’emissora grecocomunista.
Però tornem a Xipre, on mentrestant les coses es compliquen de mala manera el juliol de 1974. L’arquebisbe-president Makarios primer és enderrocat per la Guàrdia Nacional, dirigida per Grècia, el dia 15, i Ràdio Nicòsia cau en poder dels colpistes i el dóna per mort. Alhora les emissores turcoxipriotes informen que es viu, i aviat se’l sent des de la ciutat de Pafos, on per la clandestina Ràdio Xipre Lliure, fa una crida. Es fan missatges repetits en diversos idiomes, entre ells el castellà, una cosa que es tornarà a repetir l’any 1992 a Sarajevo, per la cadena YUTEL Però Ràdio Xipre Lliure és descoberta pels colpistes de la Guàrdia Nacional grega i és bombardejada, fins al punt que Makarios ha de ser evaquat en un helicòpter militar britànic cap a les bases que té el Regne Unit a Xipre i des d’allà farà tot de gestions per recuperar el poder, cosa que aconseguirà gràcies a Londres i a les Nacions Unides.
De moment hem vist com un Estat sobirà i no aliniat, com és Xipre, el 1974 el sacseja un Estat membre de l’OTAN, Grècia, que és una dictadura, que de sobte es tranforma en democràcia, però no pot impedir el que fan els colpistes a Xipre, i al president-bisbe, una dualitat força curiosa, l’ha de salvar una altra membre de l’OTAN, la democràcia britànica. Ara veurem què fa el tercer membre de l’OTAN, que és un Estat on els militars sempre tenen l’última paraula.
El 18 de juliol del 74 a l’Espanya franquista és festiu per ser el Día del Glorioso Alzamiento Nacional, amb un Caudillo qua pateix una tromboflebitis, que augura la seva pròxima fi. I aquest dia, 18 de juliol de 1974, apareix una emissora clandestina de Turquia, que adverteix que aquest país pot intervenir en el conflicte de Xipre com a part interessada. I efectivament, el 20 de juliol, Turquia, el tercer membre de l’OTAN en discòrdia, passa a l’acció i amb l’aviació bombardeja de manera força indiscriminada instal.lacions grecoxipriotes, des d’oficines del govern o casernes de la Guàrdia Nacional fins a càmpings o hotels turístics. Només a Famagusta van morir 20 turistes suecs i a Limassol 30 turistes més. D’altra banda, 300 espanyols que havien quedat atrapats en una guerra mentre feien vacances, poden sortir-ne sans i estalvis del foc turc. Poc després Turquia envaeix el nord de Xipre, on les unitats grecoxipriotes, dividides i maltractades entre si, no poden defensar res. La mare pàtria grega, que acaba d’estrenar la llibertat ara no està en condicions d’ajudar-los i Nicòsia és partida en dos per l’exèrcit turc. La minoria turcoxipriota alliberada hissa la bandera turca a les antenes de televisió. I molts grecoxipriotes perdran la casa i potser la vida, com ja els va passar als turcoxipriotes 10 anys enrere.
Quan el 74 passen tots aquests enrenous entre grecs i turcs, i xipriotes, el bloc comunista intenta pressionar a nivell diplomàtic –les Nacions Unides-, i a nivell pràctic torna a ajudar amb la ràdio. D’aquesta manera es posen en marxa noves emissions clandestines turques i gregues des de la República Democràtica Alemanya, que celebra així el seu 25 aniversari. Una és la “Veu del Partit Comunista Turc” i l’altra “La Veu dels Demòcrates Grecs”, i que des de Magdeburg s’adrecen en ones mitjanes als treballadors turcs i grecs que han emigrat a l’Alemanya Occidental. Es tracta d’anar fent el burinot.
Les emissions clandestines dels comunistes grecs, el KKE, van deixar de funcionar quan el Partit Comunista Grec va poder tenir una vida parlamentària completament normal, i això va ser el 14 de gener del 1975. I ara, per cert, el KKE disposa d’una cadena de FM, la “902 Aristerasta FM”. En canvi, les emissions clandestines del Partit Comunista Turc, van continuar fins l’any 1990, en què el món comunista es desmorona com un castell de sorra. I, avui dia encara continuarien perquè el comunisme turc no és legal.
I posteriorment, a la nova zona turca de Xipre es proclamarà la República Turca del Nord de Xipre que només reconeix Turquia i on funcionen una sèrie d’emissores de ràdio i televisió, com la pública Bayrak RTV i les privades, com Kibris FM, First FM, que a nivell de dret internacional és com si fossin pirates, ja que funcionen en un Estat pirata, que és com la comunitat internacional tracta la República Turca del Nord de Xipre.
Però si la part turca de Xipre és un Estat pirata amb emissores pirates, a la part grega de Xipre, que són cristians, s’hi van instal.lar també unes emissores pirates, les de la televisió cristianolibanesa Middle East Tel i les de les ràdios com la “Veu de la Pau”, també cristianolibanesa. Això és perquè Xipre està a molt poques milles del Líban, que també va estar en guerra civil, des de 1975 fins al 1991. O sigui 25 anys.
Finalment, pel que fa a les relacions grecoturques, una emissora local, Ràdio Isik, destinada a la minoria turca de Grècia, unes 100.000 persones a la regió de Tràcia, que emetia sense papers, com moltes altres de gregues, va ser precintada i el seu director, Abdulaim Dedé, empresonat 8 mesos l’any 1998 per posar una antena. És l’unic cas a Grècia que s’ha enviat a la presó una persona per emetre sense tenir-ho tot en regla. Anteriorment el mateix Dedé va ser també empresonat sis mesos per intentar fer una revista en llengua turca destinada als seus paisans de Tràcia. I és que Grècia no pot suportar minories nacionals. D’aquí els embolics amb Xipre.
I 30 anys després dels fets sagnants de 1974, que van activar tantes emissores clandestines, Xipre s’unirà a Grècia a través de la Unió Europea, però amb un partit comunista que a hores d’ara és el partit més votat al Xipre grec.
Hemeroteca de “La Vanguardia”
Heurtley W.A. i altres. Breve historia de Grecia. Col. Austral. Espasa-Calpe, 1969
Mendezona, R. La Pirenaica y otros episodios. Ediciones Libertarias, 1997
www.clandestineradio.com/archives/inactive/turquey.htm
www.akel.org.cy
www.kke.gr
www.gogreece.com/learn/history
www.brt.gov.nc.tr
www.otenet.gr/aski/te_all.htm
Martí Garcia-Ripoll
Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.
