L'HORA CATALANA

Capitol 4

L'HORA CATALANA DE MONTEVIDEO i TEMES AFINS (1931-1944)

Cinc anys després d'haver-se inaugurat les emissions de L'Hora Catalana de Buenos Aires, comencen les de Montevideo, capital de l'Uruguai. Concretament ho fan diumenge 1 de març de 1931, per Radio América CX 46, i després per Radio Monumental. Això anava molt bé, perquè entre Buenos Aires i Montevideo hi ha uns 200 km. via marítima i això fa que els programes de Montevideo se sentin a Buenos Aires, i viceversa. Inicialment es manté el format dominical, encara que després canvia.

L'staff inicial del programa uruguaià va estar format per Josep Coll, secretari del Casal Català, i que feia de redactor i locutor, Jaume Fló -director artístic- i Francesc Prat -que recitava poesies i també locutava. La primera emissió va ser inaugurada pel president del Casal Català Pere Casanovas. Després d'aquesta al·locució Elvira T. de Taulet va cantar acompanyada al piano Rosó i Enyorament, i després Jaume Fló i Isidre Soler van interpretar Roser i L'emigrant, acompanyats pel mestre Camús. Aquesta actuació en directe, va donar pas a música enllaunada, que diríem ara, discos de sardanes i música del mestre Granados. Les emissions uruguaianes no tenien com les argentines una productora per gestionar-ho. Tot i així hi havia subscriptors i anunciants, vinculats al Casal Català de Montevideo.

Poc abans de la guerra civil, juny de 1936, que allà és al principi de l'hivern austral, té lloc a Montevideo el Congrés dels Catalans d'Amèrica, i L'Hora Catalana va retransmetre tots els discursos, ponències i debats a través d'una cobertura informativa especial feta per Radio CX 24 La Voz del Aire, que era per on en aquells moments s'emetia L'Hora Catalana de Montevideo. Aquest Congrés dels Catalans d'Amèrica era sobretot dels del Vèrtix Sud, és a dir, Xile, el Paraguai, l'Uruguai, l'Argentina i el Brasil.

De l'època de la guerra civil, cal remarcar la celebració de la Diada de l'11 de Setembre del 36, organitzada per L'Hora Catalana de Montevideo als salons del Casal Català. La festa va consistir en la interpretació de diverses peces al piano i al violí i sardanes, pel que fa a la part musical, i monòlegs i diàlegs, pel que fa a la part teatral. L'objectiu era recaptar fons per la causa republicana.

També durant la Guerra Civil, els dirigents del Comitè Llibertat per Catalunya de Buenos Aires escriuen guions de propaganda per L'Hora Catalana de Montevideo. Aquest Comitè tenia problemes fer funcionar a l'Argentina, i essencialment es dedicava a la propaganda i a l'ajut humanitari a favor de la República. D'aquests guions se'n feia una traducció espanyola, que també sortia per antena, perquè els uruguaians estiguessin informats en la seva pròpia llengua del que passava a Catalunya. Val a dir que sovint aquestes aportacions del Comitè Llibertat per Catalunya eren resums del "Butlletí informatiu de la Generalitat per als catalans absents de la Pàtria". Aquests resums s'emetien també per ona curta per l'emissora pública EAQ des d'Aranjuez, a través de l'espai concedit a la Generalitat.

Acabada la guerra comencen a arribar els refugiats, entre els quals cal destacar l'actriu Margarida Xirgu, que va presidir els Jocs Florals de Montevideo de 1949 i de 1963. I L'Hora Catalana de Montevideo es posa també a disposició dels refugiats que arriben i dels que no poden arribar. I ens trobem que a l'octubre de 1940 arriba la notícia de l'execució de Companys. I L'Hora Catalana de Montevideo és l'única Hora Catalana d'aquella zona que aconsegueix trencar el bloqueig informatiu sense que passi res, amb un programa especial el dia 8 de novembre, que era divendres, per CX10 a la memòria de Lluis Companys. L'endemà, dia 9, L'Hora Basca o "Euskalden Itza", per l'emissora CX 14, també farà un programa especial.

També hi ha viatges de L'Hora de Montevideo a Buenos Aires, com el del 2 de juny de 1940, per assistir a l'homenatge a Joan B. Domènec, cronista de les Converses Íntimes de L'Hora de Buenos Aires. I al 4 de maig de 1941 hi una delegació de L'Hora de Montevideo va a L'Hora de Buenos Aires, però per treballar-hi. El director de L'Hora uruguaiana, Jaume Ferrer, hi va acompayat pels rapsodes Emma Oliver i Anton Ramos.

A l'Uruguai, a diferència de l'Argentina, era una democràcia de ple dret, encara que se semblava més aviat al sistema dels Estats Units. I participava en la Guerra Mundial al costat dels Aliats. Però tot i així, el govern Baldomir va prohibir les emissions en llengües estrangeres i L'Hora Catalana de Montevideo es va acabar el 12 de setembre de 1943 en aquesta primera etapa. Això no vol dir que s'acabés la solidaritat del govern i del poble de l'Uruguai amb els catalans ni les emissions de ràdio que s'havien de fer en castellà. Al cap d'un mes hi ha Especials Lluís Companys a diverses emissores uruguianes. Així, Rovira i Armengol parla per Radio El Espectador, Manuel Saurí per La Voz del Aire, Ramon Penedas intervé a les emissions radials "Momento español", "El hombre libre" i "España sigue viviendo". Altres espais radiofònics que glossen la figura de Companys són la "Audición del Centro Español Republicano" i el "Informativo Anglo uruguayano", de la comunitat britànica de Montevideo.

Un any més tard, l'octubre de 1944, per recordar la mort de Companys, es fa la inauguració d'una plaça a Montevideo dedicada al president màrtir, a la qual assisteixen diverses personalitats i delegacions de l'exili polític. L'Orfeó Català de Buenos Aires hi interpreta els himnes nacionals de l'Uruguai i de Catalunya, els Segadors.

Aprofitant l'avinentesa, l'emissora oficial SODRE fa una sèrie de programes dedicats a la cultura catalana, cada dia a les 18.20 hores. El primer programa s'emet el dia 9 i està dedicat a la figura del president Companys. L'avantatge és que aquests programes s'emeten també per ona curta, en la banda de 31 metres (9.620 Khz) i, per tant es podien sentir en altres països. No és la primera vegada que la SODRE ajuda el poble català. L'any 1938 aquesta emissora ja havia invitat Pau Casals perquè fes un concert al seu auditori per recaptar fons per l'ajut humanitari a la República.

Per la seva banda, Radio Ariel de Montevideo va fer un programa especial dedicat a les nacionalitats ibèriques, amb la intervenció de l'escriptor gallec Alfonso R. Castelao i de l'exconseller de la Generalitat Manuel Serra i Moret.

Dels actes commemoratius del 15 d'octubre de 1944, el Casal Català de Montevideo va editar un opuscle amb les intervencions radiofòniques.

Martí Garcia-Ripoll

Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.