L'HORA CATALANA

Capitol 5

XILE PRIMERA PART: 1935-1936

A Xile L'Hora Catalana de ràdio va començar el juny de 1935 com una simple secció més del Centre Català de Santiago, com ja ho eren l'Orfeó Català, les revistes "Germanor" i "Noticiari Català", l'Agrupació Patriòtica, la colla del Bon Humor i la Penya Batibull. Un, a més de ser soci del centre, podia ser-ho d'alguna de les seccions. Normalment els directius anaven rodant entre els càrrecs a la junta del centre i els de les seccions. Això va fer que l'Hora Catalana xilena, a diferència de l'argentina o la de l'Uruguai, estigués totalment condicionada a les picabaralles del Centre Català, cosa que es va complicar encara més per l'arribada dels exiliats. I van sorgir veus dissidents, que van acabar creant fins i tot un segon programa català de ràdio.

Val a dir que Xile des de 1933 i fins al cop de Pinochet de 1973, és a dir, 40 anys, és una democràcia parlamentària de tipus europeu. Un període de temps inusual a Sud-amèrica.

Els primers sis mesos de l'Hora Catalana de Santiago no els hem pogut documentar. I les primeres referències que hem fet servir són del quinzenari publicat a Santiago "Noticiari Català", el gener del 36. Gràcies a això sabem que L'Hora Catalana de Santiago es feia per Radio Otto Becker CB29, el dissabte de 10 a 11 de la nit. Però a primers d'abril del 36 s'anuncia la suspensió de les emissions de L'Hora Catalana per aquesta emissora que es reprendran el dia de Sant Jordi per una altra emissora, Radio Hucke. L'Hora catalana romandrà a Radio Hucke fins l'execució de Lluís Companys, president de la Generalitat, l'octubre de 1940.

En aquesta segona etapa, d'abril del 36, l'emissió queda fixada el dijous a les 10 de la nit. I sembla que va ser un èxit aquesta reinauguració perquè aquell dia de Sant Jordi del 36 molta gent va telefonar a l'emissora per felicitar-los. Pocs dies després de la reinauguració, L'Hora catalana de Santiago de Xile rep un important paquet de Ràdio Associació de Catalunya, la RAC, amb 12 discos de música catalana, guions de conferències i la revista "Catalunya Ràdio". Aquesta tramesa sembla que és la primera i última que reben des de Catalunya, ja que unes setmanes més tard començarà la guerra civil a Espanya.

A partir d'aquesta reinauguració tenim notícies del quadre escènic de L'Hora, i que, a banda, del director, Joan Gratacós, que era d'Olot, hi ha el barceloní Joaquim Sabaté - que fa de rapsoda, i la seva primera dona que es diu Maria Degollada. Degollada, era de cognom, però com que això de dir-se Degollada fa mal efecte, al cap d'un temps sortia ressenyada com Maria D. de Sabaté. Joan Gratacós i el matrimoni Sabaté-Degollada, tot i que tenen semblances amb els seus homòlegs catalanoargentins Ramon Escarrà, Joan Ferrer i la seva dona, Pilar Santaulària, no són actors professionals, sinó empresaris, amb aficions teatrals. I fent honor al seu cognom, Sabaté crea amb el seu pare la principal empresa de sabateria infantil de Xile, i Gratacós també té una empresa de sabateria, ram on s'hi ha iniciat com a comptable i gerent. Però a més, de fer l'Hora, Gratacós i Sabaté són dirigents del Centre Català de Santiago de Xile i sempre són a la junta o al capdavant d'alguna secció.

D'altra banda, també tenim com a col·laborador del programa Moisès Serra, que és el corresponsal del "Noticiari Català" a la ciutat de Valparaíso i serà l'encarregat de muntar al cap d'uns mesos L'Hora Catalana a la segona ciutat xilena. La minoria mallorquina està representada per Miquel Aguiló, que de professió és fruiter, i que deu tenir una important col·lecció de discos de música mallorquina, perquè gràcies a ell el 18 de juny del 36, L'Hora catalana fa un especial musical de Mallorca.

I arribem al juliol del 36. Abans de la tragèdia de la guerra espanyola, L'Hora catalana no pot sortir durant les dues primeres setmanes per culpa dels Jocs Olímpics de Berlín, organitzats pels nazis, ja que Radio Hucke els retransmetia. Justament contra aquesta parafernàlia la Generalitat de Catalunya havia muntat una Olimpiada Popular alternativa, que va ser avortada en començar la guerra civil espanyola.

A partir de l'inici de la guerra, la programació de L'Hora Catalana xilena, fins aleshores totalment cultural, esdevindrà més política. Així, amb motiu de la Diada, hi ha un programa especial el dia 10 de setembre del 36 que comença amb el cant dels Segadors, que esdevé, a partir d'aleshores, la música de sintonia del programa. I curiosament es troben que hi ha convidats que no volen anar a celebrar la Diada davant del micro perquè "ateses les circumstàncies actuals no és el moment de fer apologia patriòtica". El que passa és que a Catalunya en aquells primers mesos de guerra hi van haver execucions extrajudicials a càrrec d'elements revolucionaris, sobretot de la FAI-CNT, que tenien les seves presons alternatives, o "txeques". Això no solament va afectar a gent de dretes, sinó fins i tot a persones importants d'esquerres, com va ser el cas de Teodor Garriga, de Ràdio Associació, que el van haver de rescatar d'una presó clandestina; o el de Josep Maria Sbert, conseller de Cultura, per ERC, que es va exiliar per les amenaces de la FAI.

I la mateixa premsa catalana de Xile recull aquest desori, informant de la mort d'alguns industrials de Catalunya com a conseqüència de la "situació actual" o dels "recents esdeveniments". I això era una manera fina i eufemística de dir que els havien mort. La direcció del programa L'Hora Catalana xilena no està d'acord amb el silenci i considera que la causa d'aquests fets, com la mateixa guerra civil, és l'aixecament militar de juliol del 36. I, per tant, continuen fent el programa per defensar la llibertat, la democràcia i la nació catalana. A partir d'aquí L'Hora Catalana posa molt d'èmfasi amb el patriotisme. I al "Noticiari Català" de Santiago, a banda de l'anunci habitual, en surt un altre demanant als lectors que sintonitzin el programa per raons patriòtiques.

El dia 29 de novembre de 1936 L'Hora catalana comença a sortir a l'aire per les noves instal·lacions de Radio Hucke, que ha incorporat l'últim crit de la tecnologia, sobretot pel que fa a potència.

A finals del 36 sabem que hi ha una cimera entre Moisès Serra, de Valparaíso, i Joan Gratacós, director del programa, per tractar el tema de les futures emissions de L'Hora Catalana des de la segona ciutat de xilena i per analitzar la propaganda antirepublicana de determinats mitjans xilens.

I això és tot per avui. El mes que ve continuarem amb L'Hora Catalana de Santiago de Xile durant la guerra civil espanyola. I recordem que fa 4 anys, el febrer de 2000, vam començar aquesta nova secció amb les clandestines, tot comentant un llibre de memòries de Jordi Solé Tura, en què narrava les seves vivències com a locutor en català de Radio España Independiente-"La Pirenaica".

Martí Garcia-Ripoll

Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.