El laboratori
d’homologació de Cubesats de la Universitat
Politècnica de Catalunya
per Lluís del Molino (EA3OG)
Voldria parlar-vos del Laboratori d’homologació de nano
satèl·lits Cubesats, dels que hem parlat moltes vegades
ja, i que ha estat muntat a la Escola Tècnica Superior
d’Enginyers de Telecomunicacions de Barcelona de la UPC, per
garantir que aquest petits satèl·lits no faran cap mal al
llançament dels grans satèl·lits que financen el
coet que els portarà a l’espai.
Vols dir que aquests nano
satèl·lits poden ser perillosos pels llançaments?
L’espai es un lloc molt dur pels nano
satèl·lits, que poden fallar en les condicions extremades
de temperatura, buit i radiació de l’espai. A més a
més, s’ha de garantir que resisteixen els
terratrèmols que representen el seu llançament, que els
sotmet a tota una sèrie de vibracions que els poden desmanegar.
Per tant s’ha de comprovar abans la seva resistència a les
vibracions. Per això tots els cubesats han de portar un
certificat d’homologació que demostri que han estat
sotmesos a unes proves de duresa similar a la del llançament a
l’espai.
I a quines proves són
sotmesos en aquest laboratori?
En primer lloc, hi ha una càmera de buit en la que els
cubesats són sotmesos a buits enormes de 5-10 mil·libars
(quasi unes mil·lèsimes de la pressió terrestre)
similars als de l’espai. Aquesta càmera serveix
també per comprovar la seva resistència a les
temperatures extremades que trobaran a l’espai, especialment les
més baixes de fins a -40º quan sigui llançat a
l’espai, perquè no es pot posar en marxa fins a 30
minuts més tard. També quan l’escalfi directament
el sol, es veurà sotmès a temperatures molt altes que
poden fer-lo malbé. També ha de ser capaç de
suportar la radiació solar i la radiació còsmica,
sense destruir el circuits electrònics i memòries quan
els impacta, sense destruir-los, per la qual disposen també
d’un simulador adjunt amb una làmpada de 4 kW, que pot
simular la radiació solar fins a 1400 W/m2.
¿Que més proves ha de
superar un cubesat?
Ha superar fortes vibracions, i la prova es fa en una taula
vibratòria que el sacsejarà, utilitzant un programa de
vibracions específic, obtingut de llançaments anteriors
del coet portador que al llançarà a l’espai. En cas
de que no es disposi d’aquest programa en concret, se’l
sotmetrà a un programa de vibracions estàndard en el que
ha de demostrar que suporta sacsejades de fins a 25 Gs amb una
freqüència mínima de 5 Hz y una màxima de
2800 Hz.
Suposem que ha sobreviscut a tot
això. ¿Què més proves ha de superar?
A la UPC es disposa de una màquina de proves amb bobines
de Helmholtz, Aquestes bobines cancel·len el camp
magnètic terrestre i permeten comprovar si funcionen bé
els sistemes magnètics que controlen l’actitud
(orientació al espai) del nano satèl·lit, molt
important per poder dirigir la càmera fotogràfica al
terra al lloc que volem fotografiar.
Ens queda alguna prova més?
Encara falta per confirmar amb un sistema inercial que el centre
de gravetat està correctament situat al centre geomètric
del cubesat, concretament dintre d’una esfera d’un
centímetre de radi. I que les transmissions de
ràdio compleixen les normes de netedat establertes, per no
interferir amb altres transmissions. Si ho sopera tot, ja el tenim
homologat. El podrem enviar a l’espai i probablement
funcionarà quan els deixin anar tot solet allà dalt.
(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense
el permís de l'autor Luís del Molino)