Les terres de RF, per Luís del Molino (EA3OG)

Tots els manual dels equips de radioaficionat i acobladors per radioaficionats recomanen que es connectin tots a una toma de RF comuna feta a la estació del radioaficionat, perquè això elimina la RF a la estació. Es correcta aquesta afirmació?

No. No n’estic en absolut d’acord. Es una recomanació dolenta que no entenc perquè la fan els fabricants d’equips i acobladors de radioaficionat, perquè és una recomanació equivocada, perquè ja haurien de saber hores d’ara que els problemes de RF a la estació s’han de solucionar d’una altra manera.

Explica’ns bé per què no hi estàs d’acord.

Perquè el pitjor que pot passar a la estació del radioaficionat es que la Terra comuna de RF porti un corrent de RF que circuli per dintre de la estació.

Nosaltres volem que la RF generada pel nostre transmissor arribi al cent per cent a dalt, a la antena, on s’ha de radiar.

No volem que la RF circuli per cap altra cable que no sigui l’antena, i molt menys per l’interior de la estació. Hem de posar tots els mitjans possibles per evitar que la RF es radiï a prop nostre, per culpa aquest maleït cable de terra.

La RF ha de circular només per l’interior del cable coaxial i anar-se’n tota cap a l’antena.

Així doncs, els equips no s’han de connectar a cap terra comuna?

Tampoc és exactament això. Normalment, tots els equips alimentats per un corrent altern ja tenen una massa comuna que proporciona l’endoll de la paret, si la instal·lació està fet dintre de la normativa moderna.

Aquesta es una massa comuna de protecció elèctrica, i és imprescindible per a no picar-se al tocar dos aparells diferents. Tos els aparell han d’estar al mateix potencial elèctric per no patir descàrregues quan els toquem amb mans diferents.

Si la nostra instal·lació no té als endolls un tercer fil de massa, tenim un problema i hem de buscar la forma de connectar tots els equips entre ells i a alguna mena de terra que ens serveixi per evitar qualsevol diferència de potencial que ens pugui donar una descàrrega.

Quina és doncs la principal diferència d’aquesta massa comuna amb una Terra de RF?

Doncs que si és la toma del tercer fil que porten els endolls, no tenim ha cap problema perquè ja tenim solucionat el tema de les descàrregues.

Però si és una connexió addicional que hem tingut que fer nosaltres, hem de procurar que no circuli RF per ella i, si fos el cas, inclús hem de posar-li ferrites per a que no passi el corrent de RF per aquesta massa comuna cap a terra.

Què hem de fer doncs si tenim molta RF que circula per la nostre estació i se’ns crema el bigoti quan parlem pel micròfon?

El que hem de fer es aconseguir que tota la RF emesa circuli per l’interior del cable coaxial i això, ja hem comentat en una emissió anterior, que s’aconsegueix col·locant un balun simetritzador al punt de connexió de l’antena i, a més a més, un UnUn col·locat en el cable coaxial a la sortida del transmissor o del acoblador d’antena, si es que el fem servir per a adaptar la antena als 50 ohms que desitja el transmissor.

Aquest UnUn fa que la línia de baixada nostra no capti la RF como si fos una antena vertical i la torni a portar cap a la estació.

Aquesta és la solució perfecte i la que tindrien que recomanar els fabricants d’equips.

(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor Luís del Molino)