Acobladors d’antena remots, per Lluís del Molino EA3 OG

Doncs pensava continuar amb el tema dels acobladors d’antena perquè encara queden moltes qüestions a comentar, especialment perquè un col·lega m’ha preguntat si eren molt importants les pèrdues que en els acobladors d’antena i la resposta es una mica llarga.

Digues: ¿són molt importants les pèrdues als acobladors d’antena en transmissió?

No gaire. Normalment els acobladors s’utilitzen per adaptar millor les antenes no ressonants, per a que el transmissor no redueixi la seva potència automàticament. Amb l’acoblador, evitem que el transmissor redueixi la seva potència. Això produeix unes ones estacionàries a la línia i provoca unes pèrdues més elevades a la línia coaxial. Aquestes pèrdues són molt més elevades que les d’una antena ben adaptada. I les pèrdues que tindria l’acoblador són molt petites, davant de les pèrdues a la línia coaxial amb ones estacionàries, que són més grans.

¿Podem utilitzar doncs els acobladors d’antena sense preocupar-nos de les pèrdues?

No del tot. Molts equips actuals porten acobladors automàtics incorporats. Si el transmissor no es queixa de la ROE, procurarem no utilitzar l’acoblador propi de l’equip per reduir una ROE < 2:1 perquè no millora realment la ROE a la línia , sinó que només deixem de veure-la al transmissor. Per tant, utilitzar-lo només serviria per augmentar les pèrdues.

¿I no seria millor col·locar l’acoblador a l’antena allà dalt de l’antena?

Exactament. Tots els fabricants d’acobladors han començat a fabricar acobladors automàtics remots que es poden col·locar dalt de les antenes que no són ressonants. Aconseguim fer-les ressonar a la freqüència que volem. L’acoblador l’alimentem pel viu del mateix cable coaxial, enviant-li els 12 V des de l’estació, al mateix temps que transporta la radiofreqüència.

¿I quina mena d’antenes es poden fer servir amb un acoblador automàtic remot?

Quasi totes les configuracions d’antenes es poden convertir en una antena multibanda amb un acoblador remot automàtic, encara que han de complir una condició indispensable.

Explica’ns, quina és aquesta condició?

Un dipol normal te una longitud d’un quart d’ona per a cada branca, de forma que fa en total mitja longitud d’ona i, si no ho compleix, podem allargar-la amb bobines o escurçar-la amb condensadors si es massa llarga. Però hi ha una longitud tabú que impedeix que funcioní bé l’acoblador. Aquesta longitud tabú es que una sola branca tingui mitja longitud d’ona.

¿Per què no funciona aquesta longitud?

Perquè la mitja ona dona una altíssima impedància que queda fora de l’abast de la capacitat de compensació d’un acoblador d’antena perquè produiria tensions elevadíssimes a l’acoblador. Per això, si volem una antena multibanda, hauríem d’utilitzar una longitud no ressonant en mitja ona en cap de les bandes que volem acoblar. Aquesta longitud màgica són els 13,10 metres per branca. Podem fer un dipol de 2 branques de 13, 10 metres amb un acoblador automàtic remot dalt del pal de suport i tindrem una antena multibanda perfecte. I les verticals han de tenir 13,10 metres d’altura des del terra.

(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor Luís del Molino)