L’empenta del DRM (Digital Radio Mondial) (maig 2009)

Fou l’any 1998 , quan es varen donar els primers passos per endegar la norma DRM a Canton (Xina) i fins l’any 2006 no es va crear el protocol de desenvolupament . Aquesta gestació mes aviat lenta ens feia pensar en un possible atzucac com succeí al DAB.

Darrerament i ja des de fa un any i sota la batuta de la directora del projecte Ruxandra Obreja s’està perfilant una fita que de mica en mica es va consolidant.

El passat mes d’abril i ja després de la reeixida reunió de l’assemblea General de la Federació de Radiodifusió de la zona Àsia –Pacífic (ABU) el passat 26 de març. El sistema es presenta amb tots els honors a la Fira NAB 2009 de Las Vegas. Aquest certamen amb 80 anys a l’esquena és l’aparador més important de tota mena de propostes relacionades amb els mitjans audiovisuals.

La Ràdio ,no ocupa un lloc d’honor, però de sempre només havia estat representada des de la vessant tècnica per l’empresa IBiquity Digital, normativa aprovada per la FCC americana per donar servei terrestre en modalitat digital a les emissores de ràdio. Aquesta empresa que comercialitza la marca HD Radio en la modalitat IBOC (In band on channel) , ha estat un esdeveniment des de l’any 2002, quan es va aprovar el sistema.

Actualment no desmereixem l’impacte amb milers d’emissores adaptades als fluxos digitals tant en ona mitjana com FM. Només a l’estat de Nova York hi ha 106 emissores operatives amb 174 programes i a Califòrnia 169 emissores amb 253 programes activats.

Realment està essent una revolució tancada dins les fronteres americanes, i que no s’ha escampat per altres indrets d’arreu del món.

Els equips a la venda van des dels 60 $ mínim, els portables 140 $ , i cobreixen totes les funcionalitats d’us.

En aquest punt la plataforma DRM ha desembarcat amb tots els efectius.
Fòrums de discussió, amb personalitats d’empreses fabricants, radiodifusors, i sobretot fabricants d’equips emissors, com Transradio d’Alemanya, Riz de Croàcia, i sobretot l’ajuda fonamental de l’americana Continental .
La segona acció i mes contundent ha estat crear i fer proves en directe de la nova modalitat de DRM+ , variant del sistema que permet adaptar la norma a freqüències superiors a 30 MHz, sobretot aprofita els forats d’espectre que hi ha a la banda d’FM .

Amb només 95 KHz d’ample aquesta modalitat permet crear un flux de senyal d’alta qualitat , que deixa un xic fora de combat el HDRadio dels americans.
Aquesta normativa que encara està en procés d’aprovació per part de la ETSI,

A la fira de Las Vegas es va muntar una simulació amb elements de:
Fraunhofer’s – Servidor de contingut
RF Mondial – Modulador
Nautel – Excitador i emissor en la banda de FM per fer la prova.

També es va presentar un fulletó que podeu trobar al web de www.drm.org que de forma sobretot comercial comenta els avantatges del DRM , amb les vessants oients, fabricants, radiodifusors i reguladors d’espectre estatals.
La capçalera que va impacta en els oients americans i sobretot radioescoltes ha estat les emissions des de la Guaina Francesa per 15,17 i 21 MHz .

Els radioescoltes americans han creat un fòrum de discussió  a Yahoo drmna@yahoogroups.com

Els receptors

Fins ara hi ha hagut forces intents que no han fructificat de fabricació d’equips per part de Sangean, Morphy Richards, Himalaya i RadioScape.
Darrerament han pres el relleu o continuïtat empreses com Technisat amb el model MultyRadio ,que es presenta com equip de sobretaula amb un pes de 2,4 Kg sense alimentador. Mides mitjanes: amplada 450, alçada 210, profunditat 140 mmLa pantalla és LCD de 128X 64 píxels amb el fons blau i text en blanc.

El proper juliol es començarà a distribuir el model Di-Wave de la casa francesa de desenvolupament UniWave , fabricat a Hong Kong o rodalies xineses serà un dels primers equips a utilitzar al circuiteria poly-band tuners de la casa Mirics que com la casa Tensilica de Santa Clara estan desenvolupant uns xips multi ús per totes les modalitats analògiques i digitals escampades arreu del món , amb entrades a totes les bandes.

Aquest equip que funciona a piles (6volts) ja té una mida força mes raonable i ja es pot catalogar de portable amplada 450, alçada 210 i profunditat 140 mm.
Naturalment disposarà de lector de targes multimèdia, retardador del senyal desmodulat i processat, pantalla TFT de 3,5” i les possibilitats multimèdia de la DRM, nom de l’emissora, tipus de programa, Journaline, MOT Slideshow.

Actualment ja hi ha 27 països amb possibilitats d’emissió que disposen de 51 llocs de transmissió. El país que de molt ha portat la bandera ha estat Alemanya, que actualment disposa de 11 llocs de transmissió.

Les proves amb programes ja consolidats s’estan fent en les bandes d’ona llarga (3 indrets) ona mitjana, ona curta i banda de VHF.
La prova de VHF està a càrrec de la TDF des de Rennes per 59.500 MHz.
També destaquem les proves a baixa potència 100 i 200 W per la banda de 26 MHz per fer cobertures locals.

L’emissor mes potent en ona mitjana és el de Radio Luxemburg per 1440 KHz amb 240 KW, el Vaticà des de Santa Maria de Galera disposa d’un emissor de 125 Kw, França des de Issoudun de 150 KW i el Regne Unit des de Woofferton en té un de 100 KW.

Hi ha llocs exòtics com Sri Lanka, Nova Zelanda, Canadà, Rwanda, Equador, Xile, Malàisia, Xina i Austràlia. A l’estat espanyol està operatiu un emissor de curta des de Noblejas, amb una continuïtat un xic precària i un ajust de qualitat del senyal

Joaquim Fàbregas

Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor (jfabregasrius@menta.net)