El laboratori d’homologació de Cubesats de la Universitat Politècnica de Catalunya

per Lluís del Molino (EA3OG)

Voldria parlar-vos del Laboratori d’homologació de nano satèl·lits Cubesats, dels que hem parlat moltes vegades ja, i que ha estat muntat a la Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicacions de Barcelona de la UPC, per garantir que aquest petits satèl·lits no faran cap mal al llançament dels grans satèl·lits que financen el coet que els portarà a l’espai.

Vols dir que aquests nano satèl·lits poden ser perillosos pels llançaments?

L’espai es un lloc molt dur pels nano satèl·lits, que poden fallar en les condicions extremades de temperatura, buit i radiació de l’espai. A més a més, s’ha de garantir que resisteixen els terratrèmols que representen el seu llançament, que els sotmet a tota una sèrie de vibracions que els poden desmanegar. Per tant s’ha de comprovar abans la seva resistència a les vibracions. Per això  tots els cubesats han de portar un certificat d’homologació que demostri que han estat sotmesos a unes proves de duresa similar a la del llançament a l’espai.

 I a quines proves són sotmesos en aquest laboratori?

En primer lloc, hi ha una càmera de buit en la que els cubesats són sotmesos a buits enormes de 5-10 mil·libars (quasi unes mil·lèsimes de la pressió terrestre) similars als de l’espai. Aquesta càmera serveix també per comprovar la seva resistència a les temperatures extremades que trobaran a l’espai, especialment les més baixes de fins a -40º quan sigui llançat a l’espai, perquè  no es pot posar en marxa fins a 30 minuts més tard. També quan l’escalfi directament el sol, es veurà sotmès a temperatures molt altes que poden fer-lo malbé. També ha de ser capaç de suportar la radiació solar i la radiació còsmica, sense destruir el circuits electrònics i memòries quan els impacta, sense destruir-los, per la qual disposen també d’un simulador adjunt amb una làmpada de 4 kW, que pot simular la radiació solar fins a 1400 W/m2.

¿Que més proves ha de superar un cubesat?

Ha superar fortes vibracions, i la prova es fa en una taula vibratòria que el sacsejarà, utilitzant un programa de vibracions específic, obtingut de llançaments anteriors del coet portador que al llançarà a l’espai. En cas de que no es disposi d’aquest programa en concret, se’l sotmetrà a un programa de vibracions estàndard en el que ha de demostrar que suporta sacsejades de fins a 25 Gs amb una freqüència mínima de 5 Hz y una màxima de 2800 Hz.

Suposem que ha sobreviscut a tot això. ¿Què més proves ha de superar?

A la UPC es disposa de una màquina de proves amb bobines de Helmholtz, Aquestes bobines cancel·len el camp magnètic terrestre i permeten comprovar si funcionen bé els sistemes magnètics que controlen l’actitud (orientació al espai) del nano satèl·lit, molt important per poder dirigir la càmera fotogràfica al terra al lloc que volem fotografiar.

Ens queda alguna prova més?

Encara falta per confirmar amb un sistema inercial que el centre de gravetat està correctament situat al centre geomètric del cubesat, concretament dintre d’una esfera d’un centímetre de radi.  I que les transmissions de ràdio compleixen les normes de netedat establertes, per no interferir amb altres transmissions. Si ho sopera tot, ja el tenim homologat.  El podrem enviar a l’espai i probablement funcionarà quan els deixin anar tot solet allà dalt.

(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor Luís del Molino)